LA MEMÒRIA DEL SILENCI

Si em demanesiu definir amb poques paraules la filosofia d'aquest llibre, ho faria amb les del protagonista, quan diu: "No, Maria, tu no ho entens, mai ho has entès. Alló va ser crucial a la meva vida. Si no haguès passat, estic segur que ara seria algú diferent de qui soc". Certament que la història que ens toca viure deixa petja en la nostra personalitat i la condiciona, i aquesta es la gran lliço del llibre d'en Ramon Font.

La novel.la té una introducció, seguida de tres parts i un epíleg. Cadascun dels cinc apartats palesa una intencionalitat prou definida en un argument molt ben estructurat, armat i narrat. La introducció simula la rebuda d'un manuscrit en el despatx de l'advocat protagonista de la història. No es una manera nova. Però no deixa de ser interessant i, a la vegada, intel.ligent, atribuir l'obra a una persona que actua poc en l'acció argumental, però que esdevé gairabé el protagonista conductor del fil, força dramàtic, i la fa arribar a un advocat que si que és el protagonista principal. L'epíleg, contraportada de la presentació, curt però intens, explica el motiu principal que dona vida i credibilitat al projecte. Les tres parts centrals, ens col.loquen davant situacions força impactants. La primera ens presenta els personatges. Es la part més de novel.la d'amors i desamors i ens defineix els protagonistes. La segona ens defineix l'objectiu que persegueix l'autor, amb una situació propia dels seus anys joves en els que certes obligacions trenquen, poden desfer i desfant una vida. I la tercera, la trama embolicada i entortilligada d'uns fets que la política i la milícia desfiguren Tot plegat com a conseqüencia d'una etapa de la història en que partits polítics d'esquerra preparaven, en la clandestinitat, el salt a la democràcia i, conseqüenment, el tractament de la veritat de les seves víctimes els porta a driblings difícils d'entendre per no falsicar la veritat històrica i arrelar la seva credibilitat política. Presenten una veritat embolcallada per no caure en mans dels seus opositors, enemics i botxins, declarant al marge de la oficialitat la veritat que la gent demana saber. Perquè a la gent alló que l'importa és la veritat dels fets, no les implicacions polítiques futures. I aquesta circumstancia genera una mena de traïcions que esdevenen incomprensibles pels protagonistes principals que es consideren manipulats.

"La memòria del silenci" es doncs, un embolic de novel.la ficció amb un rerafons d'una gran credibilitat històrica, perquè, si els busquessim, trobariem molts fets en la prehistòria de l'actual democràcia i en els anys que portem d'ella, que ho avalen. Malgrat la complicació argumental, la lectura esdevé entenedora i alló que és més interessant, el lector se sent protagonista de la història.

Alhora, "La memòria del silenci" no és en ella mateixa una novel.la d'amor, però els amors i desamors hi juguen un paper cabdal, sense quina presencia seria molt dificil seguir el fil argumental. I quan em refereixo a amors i desamors no és només als passionals de relacions íntimes i familiars, sinò a d'altres que es viuen en la feina i en situacions obligades encara que no t'agradin.

Tanmateix també val la pena destacar la construcció dels personatges, que estan molt ben definits i amb un comportament que expresa una clara presència d'aquelles qualitats que defineixen una personalitat.

En definitiva, Ramon Font a "La memòria del silenci" no només narra una historia impactant, sinò que insinua una filosofia de la convivència històrica a travès d'una lluita, candestina, conseqüencia d'una buidor, que té per objectiu la veritat i com a fruit una nova convivència en pau. Tot plegat enmarcat en un temps molt concret, dècade dels setanta sel segle passat, que fa pensar, malgrat el seu caràcter de novel.la de ficció, en el fenòmen tan actual avui de la memòria històrica i el memorial democràtic.

(Joan Sala i Vila. Presentació a Granollers el 28-11-07)