dilluns, 3 de desembre del 2007

LA MEMÒRIA DEL SILENCI

Ramon Font, advocat granollerí amb una personalitat definida per una trajectòria esportiva, cultural i política ens presenta un argument que sense ser històric, en el sentit de la memòria històrica, ho és en la seva inspiració de relat ficció. Aquesta novel·la traduïda al català per ell mateix de la seva creació castellana, amb el títol de Vivir sin ti, esdevé un viatge, virtual potser però amb indicis de realitat per la vida, endevinant-hi algunes situacions autobiogràfiques. No és una novel·la d’amor encara que hi juga un paper molt important, tant en la referència sentimental i emocional entre persones com aquell que té per objectiu una ideología o una feina. En relació amb la història esdevé una denuncia d’uns comportaments propis d’un temps de dictadura cap a persones que defensaven els drets de la democràcia. Destrossar la vida tant en el sentit familiar i personal com en el sentit polític i ideològic esdevé el rerefons important en el que es belluga tota la trama aconduïda per un advocat que en la seva actuació, que resulta vital i fructífera, es considera manipulat per aquells que, es diu, defensen els seus mateixos punts de vista polítics. La novel·la conté reflexions que fan pensar seriosament sobre el comportament de les persones d’acord amb les situacions que es troben quan alló que els interessa és la defensa un xic egoísta de la seva ideología quan s’hi endevina certa possibilitat de poder. Jugar amb l’amor i el poder li dona a l’argument un material d’una riquesa filosófica potent a l’autor que amb un estil de fácil lectura enganxa de tal manera que es difícil tancar el llibre sense arribar a la darrera pàgina. La versió catalana li guanya agilitat a la castellana per alló de la maduresa narrativa assolida i perquè la llengua mamada en el pit de la mare és sempre més expressiva i vital. Una lectura que recomano perquè ultra passar-ho bé llegint-la, al ser d’un autor de casa i conegut esdevé un promotor de l’afició envers els llibres. I una curiositat, el personatge central de l’obra i el responsable amb prou feines surt reflectit en les seves pàgines. Certament un mèrit i un valor afegit. Ramon Font ha editat dues novel.les, una en versió castellana i catalana, la que comentem i l’altra Metàstasis, en versió castellana. Esperem continuitat.
(www.savicento.com)

3 comentaris:

Ramon Font ha dit...

Hola Ramon:

El darrer cap de setmana vaig llegir el teu llibre i voldria donar-te la meva opinió

No crec que en tinguis de fer massa cas , ja saps que només soc un aficionat, però soc lector i com a lector te la donaré.

Argument: bo, es un bon argument, molt real dins la ficció dels personatges i suposo que dels fets. Ben estructurat en el temps i en les situacions.
Personatges: Concrets, cadascú te la seva funció i manté les seves formes durant tota la novel·la.
Narrativa: Fluida, es llegeix be ,sense fatiga, amb interès ,amb intriga , amb el que fa bona una novel·la, ¡NO LA PUC DEIXAR!.

Tot i així com a lector, l'explicació final de L'Andres Salas a l'Oriol es fa massa llarga i repetitiva, tens la tentació de passar full per veure que passa. No se si axó es bo o dolent.

El que vares dir a la presentació es molt cert," vivir sin ti " tenia un bon argument peró era una novel·la suau i en canvi "la memòria del silenci" es una novel·la completa.

Tens un error d' impremta , ara no recordo el numero de pagina , es per la meitat del llibre al començar un capítol, ho tinc marcat a casa.

Et felicito i quedo pendent de que em dediquis el llibre quan ens tornem a veure, el dia de la presentació tenies molta cua i jo tenia que marxar aviat.

Anònim ha dit...

només volia dir que m´ha encantat el llibre del Ramon Font que la Pili m´ha regalat. Com què no tinc el gust de conéixer personalment al Ramon, li trasmeto la meva més sincera felicitació pel llibre que he llegit d´un "tirón" gairebé i, en tot cas, l´encoratjo pq seguixi escrivint. M´ha encantat la història, m´agradat molt com està escrit i les primeres notes del començament, sobretot la cita de Goytisolo.

una abraçada molt forta, i fins un altre.

María Serra

Anònim ha dit...

Hola Ramon,
muchas gracias por la invitación. te de seo los mejores éxitos
me gusto la presentación, como bien dijiste "estamos en familia" pero fue muy agradable.
haré propaganda del libro entre mis amigos, creo que les va a gustar.


un abrazo y hasta pronto!
Marivi