LA MEMÒRIA DEL SILENCI

Ramon Font, advocat granollerí amb una personalitat definida per una trajectòria esportiva, cultural i política ens presenta un argument que sense ser històric, en el sentit de la memòria històrica, ho és en la seva inspiració de relat ficció. Aquesta novel·la traduïda al català per ell mateix de la seva creació castellana, amb el títol de Vivir sin ti, esdevé un viatge, virtual potser però amb indicis de realitat per la vida, endevinant-hi algunes situacions autobiogràfiques. No és una novel·la d’amor encara que hi juga un paper molt important, tant en la referència sentimental i emocional entre persones com aquell que té per objectiu una ideología o una feina. En relació amb la història esdevé una denuncia d’uns comportaments propis d’un temps de dictadura cap a persones que defensaven els drets de la democràcia. Destrossar la vida tant en el sentit familiar i personal com en el sentit polític i ideològic esdevé el rerefons important en el que es belluga tota la trama aconduïda per un advocat que en la seva actuació, que resulta vital i fructífera, es considera manipulat per aquells que, es diu, defensen els seus mateixos punts de vista polítics. La novel·la conté reflexions que fan pensar seriosament sobre el comportament de les persones d’acord amb les situacions que es troben quan alló que els interessa és la defensa un xic egoísta de la seva ideología quan s’hi endevina certa possibilitat de poder. Jugar amb l’amor i el poder li dona a l’argument un material d’una riquesa filosófica potent a l’autor que amb un estil de fácil lectura enganxa de tal manera que es difícil tancar el llibre sense arribar a la darrera pàgina. La versió catalana li guanya agilitat a la castellana per alló de la maduresa narrativa assolida i perquè la llengua mamada en el pit de la mare és sempre més expressiva i vital. Una lectura que recomano perquè ultra passar-ho bé llegint-la, al ser d’un autor de casa i conegut esdevé un promotor de l’afició envers els llibres. I una curiositat, el personatge central de l’obra i el responsable amb prou feines surt reflectit en les seves pàgines. Certament un mèrit i un valor afegit. Ramon Font ha editat dues novel.les, una en versió castellana i catalana, la que comentem i l’altra Metàstasis, en versió castellana. Esperem continuitat.

(www.savicento.com)

LA MEMÒRIA DEL SILENCI

Si em demanesiu definir amb poques paraules la filosofia d'aquest llibre, ho faria amb les del protagonista, quan diu: "No, Maria, tu no ho entens, mai ho has entès. Alló va ser crucial a la meva vida. Si no haguès passat, estic segur que ara seria algú diferent de qui soc". Certament que la història que ens toca viure deixa petja en la nostra personalitat i la condiciona, i aquesta es la gran lliço del llibre d'en Ramon Font.

La novel.la té una introducció, seguida de tres parts i un epíleg. Cadascun dels cinc apartats palesa una intencionalitat prou definida en un argument molt ben estructurat, armat i narrat. La introducció simula la rebuda d'un manuscrit en el despatx de l'advocat protagonista de la història. No es una manera nova. Però no deixa de ser interessant i, a la vegada, intel.ligent, atribuir l'obra a una persona que actua poc en l'acció argumental, però que esdevé gairabé el protagonista conductor del fil, força dramàtic, i la fa arribar a un advocat que si que és el protagonista principal. L'epíleg, contraportada de la presentació, curt però intens, explica el motiu principal que dona vida i credibilitat al projecte. Les tres parts centrals, ens col.loquen davant situacions força impactants. La primera ens presenta els personatges. Es la part més de novel.la d'amors i desamors i ens defineix els protagonistes. La segona ens defineix l'objectiu que persegueix l'autor, amb una situació propia dels seus anys joves en els que certes obligacions trenquen, poden desfer i desfant una vida. I la tercera, la trama embolicada i entortilligada d'uns fets que la política i la milícia desfiguren Tot plegat com a conseqüencia d'una etapa de la història en que partits polítics d'esquerra preparaven, en la clandestinitat, el salt a la democràcia i, conseqüenment, el tractament de la veritat de les seves víctimes els porta a driblings difícils d'entendre per no falsicar la veritat històrica i arrelar la seva credibilitat política. Presenten una veritat embolcallada per no caure en mans dels seus opositors, enemics i botxins, declarant al marge de la oficialitat la veritat que la gent demana saber. Perquè a la gent alló que l'importa és la veritat dels fets, no les implicacions polítiques futures. I aquesta circumstancia genera una mena de traïcions que esdevenen incomprensibles pels protagonistes principals que es consideren manipulats.

"La memòria del silenci" es doncs, un embolic de novel.la ficció amb un rerafons d'una gran credibilitat històrica, perquè, si els busquessim, trobariem molts fets en la prehistòria de l'actual democràcia i en els anys que portem d'ella, que ho avalen. Malgrat la complicació argumental, la lectura esdevé entenedora i alló que és més interessant, el lector se sent protagonista de la història.

Alhora, "La memòria del silenci" no és en ella mateixa una novel.la d'amor, però els amors i desamors hi juguen un paper cabdal, sense quina presencia seria molt dificil seguir el fil argumental. I quan em refereixo a amors i desamors no és només als passionals de relacions íntimes i familiars, sinò a d'altres que es viuen en la feina i en situacions obligades encara que no t'agradin.

Tanmateix també val la pena destacar la construcció dels personatges, que estan molt ben definits i amb un comportament que expresa una clara presència d'aquelles qualitats que defineixen una personalitat.

En definitiva, Ramon Font a "La memòria del silenci" no només narra una historia impactant, sinò que insinua una filosofia de la convivència històrica a travès d'una lluita, candestina, conseqüencia d'una buidor, que té per objectiu la veritat i com a fruit una nova convivència en pau. Tot plegat enmarcat en un temps molt concret, dècade dels setanta sel segle passat, que fa pensar, malgrat el seu caràcter de novel.la de ficció, en el fenòmen tan actual avui de la memòria històrica i el memorial democràtic.

(Joan Sala i Vila. Presentació a Granollers el 28-11-07)

LA MEMÒRIA DEL SILENCI

El proper mes de novembre sortirà publicada la novel·la, de la que sóc autor, “LA MEMÒRIA DEL SILENCI”, i de la qual us aniré informant puntualment. Mentre, i perquè podeu copsar-ne el contingut, n’acompanyo la ressenya. No cal dir que agrairé els comentaris que qualsevol de vosaltres, lectors d’aquest bloc, hi vulgueu fer. Totes les aportacions seran ben rebudes. D’antuvi, moltes gràcies.

LA MEMÒRIA DEL SILENCI

RESSENYA

En una acció de ritme trepidant, La memòria del silenci, ens narra els avatars polítics i socials de l’Espanya de finals del 1974 i principis del 1975, just abans de la mort d’en Franco, a través d’una història de ficció que podria ser real.

Seguint la investigació de l’Oriol Batlles, un advocat militant del PSUC, sobre la mort d’un recluta en estranyes circumstàncies, desfilen davant dels ulls del lector totes les sigles i institucions que en aquells anys van ser part important de la nostra història: el PSUC, l’Exèrcit, l’IMEC, el SIM, la Junta Democràtica, la UMD, etc. I en el fons de tot aquest entramat, una història d’amor i de compromís social que l’autor adorna amb llocs comuns propis de l’època, com el pòster de Che Guevara, les cançons de Leonard Cohen o les pel·lícules de Bergman.

Al final, tot porta a un desenllaç sorprenent i inesperat, que de ben segur a ningú deixarà indiferent.

La memòria del silenci, és doncs, una novel·la d’obligada lectura per a tots aquells que “fa un temps érem més joves i crèiem en més coses"